Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Gaston Eyskens (Lier, 1 d'abril de 1905 − Lovaina, 3 de gener de 1988) va ser un polític belga.
Professor de la Universitat Catòlica de Lovaina (1931), va començar la seva carrera política com a diputat pel districte Catòlica de Lovaina el 1939. Ministre d'Hisenda en 1945 fins a 1947 i 1965 (sota els governs d'Achille Van Acker, Paul-Henri Spaak i Pierre Harmel), va ser nomenat Ministre d'Estat el 1963. El 1949, durant la qüestió real, va formar el seu primer govern. La seva coalició amb els liberals a terme només fins al 1950. Va tornar al cap d'un govern el 1958, per dos legislatures consecutives, però incompletes. Amb l'Escola de Pacte, el seu govern establí les bases per a l'educació per la pau. Altres moments importants: l'expansió de les lleis de 1959 i la independència del Congo el juny de 1960. I les reaccions adverses (incloses les vagues) en l'"Acta Única", que va derrocar el seu govern. De 1968 a 1972 va ser de nou Primer Ministre. Va treure el gran projecte de revisió de la Constitució de Bèlgica. Va presidir última vegada 21 de gener de 1972 a 22 de novembre d'aquell any però el govern es va esfondrar pel problema de Fourons.[1] Més tard va esser nomenat vescomte pel Rei de Bèlgica.